Les escoles de negocis de Barcelona serveixen per donar resposta a les necessitats de la indústria catalana?

Avui aquest matí he tingut l'ocasió de parlar una estona amb un alt executiu d'una de les empreses més potents de les comarques gironines i de Catalunya. En la seva història laboral hi ha quasi vint anys de director de marketing i vendes, i uns anys de director general. Ens coneixem des de fa molt temps, de tota la vida que sóc íntim amic del seu fill.

Coneix la meva trajectòria professional i sempre que ens trobem tenim xerrades molt interessants sobre la indústria, sobre empreses i sobre el futur. Avui no ha estat una excepció. Ell acabava d'arribar d'un viatge de negocis a Itàlia, està en ple rendiment. S'ha interessat pel meu present professional, i quan li he comentat que actualment estava fent el MBA d'ESADE m'ha dit: els models de negoci que s'ensenyen a ESADE i a IESE no són aplicables a la indústria catalana. El seu argument era que aquests models estan pensats per un entorn globalitzat, de grans empreses multinacionals, i la indústria catalana és eminentment petita o mitjana empresa. Ha reconegut que el model és vàlid per alguns sector com el bancari o les assegurances.

Ho he trobat molt sorprenent. Durant la meva època de consultor vaig tenir l'oportunitat de treballar per clients catalans de primer nivell i sempre m'havien semblat molt poc propicis a la incorporació de noves idees. Els processos normalment eren antiquats, i si no podies assegurar un benefici immediat, el procés no canviava. Per això, els departaments de processos o consultoria interna normalment es confonien amb els de manteniment informàtic, i les úniques innovacions provenien del departament d'enginyeria.

El més curiós del comentari és que ell és MBA. Ell va fer l'Executive MBA de IESE fa anys. Potser en fa més de vint. I és clar, la meva pregunta era inevitable: com és que em dius això, i tu que tens tanta experiència en la indústria catalana vas fer l'Executive MBA de IESE? La resposta ha estat: abans, tant ESADE com IESE eren diferents, i el que s'hi ensenyava no estava tant influenciat pels els models anglosaxons, multinacionals i globalitzats. La seva insistència amb l'argument no ha estat superficial: ha arribat a dir que s'estan carregant la indústria catalana. I jo que sempre havia pensat que eren un eix clau de transformació de la societat!

És una persona que em mereix molt de respecte. Tant per la seva trajectòria com pel que el conec. Així que no m'agradaria relativitzar el que ha dit ni desmerèixer el comentari. Crec que pot ser un bon argument d'anàlisi. Assumim que sigui així: els models de negoci utilitzats en la indústria catalana, que són, com a mínim, particulars, s'haurien d'adaptar a les noves tendències globals o hauríem de crear noves escoles de negoci que ensenyessin els model català? La història d'ESADE ens porta a un grup d'empresaris catalans que van veure una necessitat de crear una escola de negocis per la formació dels seus fills i empleats. Això em quadra amb el que diu: ESADE es va fundar fa més de 50 anys i, almenys, fins en fa 20 es mantenia en la seva essència. Què ha fet que ESADE hagi fet aquest canvi cap al model "anglosaxó"?

Sabem que un dels problemes de Catalunya, i Espanya en general, és la baixa productivitat. Segons el meu professor d'economia, en Josep M. Sayeras, aquest és un problema reconegut de l'estat espanyol ja des que ell va començar a estudiar. La conseqüència directa és que, en general, les empreses espanyoles no són competitives. Què hem de fer per millorar en productivitat? Intentar apedaçar el nostre model, amb subvencions que evitin les deslocalitzacions, o mirar cap a models econòmics més productius com l'anglosaxó? Si l'apedacem, apart de posposar i agreujar el problema, no fem gaire res més.

Crec sincerament que el nostre model ha de canviar. ESADE, com IESE, fa anys que ho diu: hem de canviar de model. Les empreses no són productives. I crec que l'argument del meu amic estava basat en la nostàlgia i l'amor a l'imperi que han creat, en el seu coneixement profund dins del seu sector i en què la seva empresa ha sabut trobar el seu propi camí. Però negar que l'empresa catalana tingui un problema en la seva essència i que el problema està en les escoles de negoci que tenim, crec que és distreure l'atenció.

I aquí, enllaço amb un altre dels comentaris que m'ha fet aquest meu amic: les crisis són necessàries per ordenar el panorama. Abans, antany, eren les guerres les que posaven ordre. Ara són les crisis. Estic segur que el procés de canvi iniciat per les escoles de negoci s'accelerarà amb aquesta i que, pel simple filtre darwinià, només quedaran les empreses altament competitives. Entre elles, potser la seva. I en naixeran de noves, basades amb una altre model, molt més competitiu i molt més fàcil i barat de mantenir.